El Pessebre de Pau Casals

Aquest oratori està estructurat en un pròleg i quatre parts: «Cap a Betlem», «La caravana dels Reis d’Orient», «El Pessebre» i «L’Adoració». Casals el va compondre inspirant-se en el poema amb què el poeta Joan Alavedra va guanyar els Jocs Florals de 1943 a Perpinyà. Creat per a quatre solistes —soprano, tenor, baríton, baix— i cor, pot ser interpretat amb acompanyament orquestral o d’orgue.

El text literari vesteix uns versos senzills amb unes imatges precioses de la natura, que configuren una triple estructura narrativa en què els personatges emblemàtics del Naixement remeten a premonicions de la Passió, la glorificació de Déu i a un cant de pau. Casals hi trobà la inspiració per crear una partitura d’una admirable eficàcia tot utilitzant la música com a idioma universal, capaç d’agermanar sensibilitats diferents. En el text se’ns explica, amb senzillesa i elegància, cadascuna de les figures d’un pessebre. L’autor s’adaptà meravellosament al poema, amb unes melodies cantàbils encisadores i amb una harmonització i orquestració molt efectistes i solemnes, en el fons de les quals es poden apreciar les arrels musicals de la seva estimada Catalunya. La seva principal preocupació va ser la de servir la grandiositat i puresa de la idea inicial amb l’autenticitat expressiva del sentiment més profund.

Després de l’estrena al Fuerte de San Diego, a Acapulco, el 17 de desembre de 1960, Casals anuncià la intenció d’embarcar-se en una croada personal en favor de la dignitat humana, la fraternitat i la pau. En el transcurs dels deu anys següents va dirigir El Pessebre arreu del món fins al punt de ser aquesta l’activitat musical més important de la seva darrera etapa activa. En aquesta mateixa línia va compondre l’Himne de les Nacions Unides, estrenat l’any 1971.

Aquesta composició excepcional, l’obra mestra d’un geni de la música, ofereix una sorprenent bellesa en el seu llenguatge tradicional, amb uns moments d’exaltació inoblidables i la puresa de les grans creacions.

La seva música directa i immediata, plena de color, molt viva i suggestiva, commou i arriba al cor. Unes qualitats que són ben notòries des del preludi inicial fins al fervent i fascinant «Himne» final.

Evidentment, El Pessebre reuneix totes les característiques de la rica personalitat del mestre Casals: emotiu, genial i humà en el grau més elevat.

 

Noemí Anglada, soprano

Lorena Medina, mezzosoprano

Roger Berenguer, tenor

Jaume Gelabert, baríton

Paulino Maria, baríton

Martina Garriga i NoemíAnglada, mestres de cor

Antoni Pons Morlà, direcció

Marie Ange Leurent i Eric Lebrun, organistes

 

Part 1a

Cap a Betlem

1.- Preludi -Sardana, orgue

2.- L’ anunciació als pastors, tenor, soprano i cor d’homes

3.- L’home del pou, tenor, baix i cor d’homes

4.- El pescador, tenor i baix

5.- L’home que llaura, tenor, baríton i baix

6.- L’Estel, soprano i cor

7.- La parella de la portadora, tenor, baix i cor d’homes

8.- La vella que fila, contralt i cor

 

Part 2a

La caravana dels Reis d’Orient

9.- La caravana, tenor

10.- Els tres patges, baríton, tenor i baix

11.- Cor dels camells, tenor i cor

12.- Cor dels Reis d’Orient, cor

 

Part 3a

El Pessebre

13.- Preludi, orgue

14.-La Mare de Déu, soprano

15.-Sant Josep, tenor

16.- La mula de l’estable, contralt

17.- El bou de l’estable, baix

 

Part 4a

L’adoració

18.- La nit de Nadal. El plor de l’Infant, cor

19.- L’arribada dels pastors, tenor

20.- Els tres Reis, baix, tenor, baríton i cor

21.- Hosanna, solistes i cor

22.- Glòria, solistes i cor